dissabte, d’abril 29, 2006

La globalització lingüística

Com a bones formigues, anem en fila cap a la globalització lingüística, donant per descomptat que ens espera la uniformització total i, per tant, la destrucció d’un bon munt de llengües del planeta, entre les quals la nostra, és clar. Seguint una rera l’altra, donem per descomptat també que l’anglès ha de ser la llengua universal i, després, en tot cas, es conservaran les llengües més implantades, ja com a secundàries. El pensament o la percepció formiga és així.
Bé, benvolgudes companyes formigues. Per més que ens capfiquem a estudiar i aprendre anglès, sempre durem un desavantatge crucial en relació als que tenen eixa llengua com a materna (i oblidarem de moment que una llengua és un cos viu, dinàmic, que continuament canvia, la qual cosa dificultarà el nostre aprenentatge). Nosaltres, companyes, donem per assentat que l'anglès s'imposa i ens afanyarem per tal d'aprendre'l i que els nostres fills, així estiguen desmamats, comencen la llarga lluita per aprendre un idioma. Ja sabem que serà per a la immensa majoria de nosaltres una llengua purament instrumental, per poder circular pel món, no en traurem cap altre profit ni satisfacció, com podria ser llegir els escriptors anglesos en la seua llengua, això costaria encara més, hauríem de passar-nos més milers i milers d'hores d'estudi. En qualsevol cas, mai dominarem l'anglès tant com la nostra llengua materna, és a dir sempre estarem venuts als que l'anglès és la seua llengua materna.
Però sabem, ho tenim marcat en el nostre cervell, que vivim a les vores de l'Imperi, del mundial i del diguem-ne casolà. Hem acceptat amb paciència i segles per davant la nostra condició de provincians, de subalterns definitius. El quasi genètic esperit de formiga no ens permet alçar el cap i abandonar la fatalitat de la fila on només podem arreplegar les molles del banquet. Amb la santa resignació provinciana, no hem discutit mai que ho teníem tot en contra, per tant, fins i tot la tecnologia era una arma que legitimava la nostra humiliació gregària.
La tecnologia, però, s’ha capgirat, la seua ànima neutral ha brollat de sobte i ha esdevingut una arma de doble fil. Amb tot, no ens n’hem adonat, tan capficats a descobrir el nostre destí arran de terra. La globalització pot arrasar la majoria de les llengües del planeta o, alimentada per la necessitat d’interconnexió que ella mateixa crea, permetre i promocionar la llengua materna de cadascú. Com? Per mitjà del desenvolupament tecnològic del concepte de traducció, especialment de la traducció simultània i a la carta. De la traducció prehistòrica dels acompanyants dels mandataris que vèiem en els informatius, vam passar a l’antiguitat de les conferències o reunions amb auriculars que oferien diverses versions idiomàtiques d’un mateix discurs. Ara ens cal fer un pas de gegant i aterrar en la contemporaneïtat. Una traducció simultània ben articulada gràcies als refinaments de les tecnologies actuals és possible, no tan sols des del punt de vista d'una imaginació racional, sinó des d'un sentit comú elemental. Qualsevol discurs és reconvertible a la mesura lingüística de qualsevol en el mateix moment de la seua emissió, de la mateixa manera que el nostre discurs ho podria també ser per a tot aquell que hi estiguera interessat. Amb aquest pas transcendental, a banda de guanyar en matisació, temps i esforços, aconseguiríem igualar la nostra llengua (i qualsevol altra llengua) a l'anglès o a qualsevol altra llengua que les circumstàncies imposaren, i podríem prescindir del concepte resistencialista i condemnat en tot cas a la conservació residual del nostre idioma. Només cal que canviem de rumb i que ens posem a la feina amb el concepte del desenvolupament tecnològic aplicat a la universalització de la traducció instàntia. I no siguem tan formigues que ho creguem una utopia. Si més no, apostem per plantejar-nos aquesta via. Així també podríem trencar files i anar amb el cap ben alt.

2 Comentaris:

Blogger Rafael Castelló diu...

Benvingut al món blogger, Ignasi. Les formigues que pixem fóra de test ens hem de buscar la vida, i prestar-nos l'ajut quan ens trobem pel camí; això sense requerir la formació de cap filera, tan sols el creuament d'antenes, l'intercanvi d'informacions i emocions, i endavant.
Això de la traducció simultània m'ha agradat. Fixa't estos dies llegia en un llibre l'argument tantes vegades escoltat o llegit, tot i que feia temps que no me'l trobava, segons el qual un món organitzat de manera que fera correspondre a cada nació un estat seria ingovernable: ara com ara, hi ha uns 200 estats, i es podrien calcular al voltant de les 5.000 nacions (deia l'autor), si amb 200 estats és tan complicat, imagineu amb 5.000. Després de tant de temps llegint sobre política, democràcia i totes eixes coses, de sobre vaig pensar, "Òstic, precisament això és el que dirien els contraris als avanços de la democratització quan funcionàvem amb un sufragi censitari: si amb 200 propietaris que voten no ens aclarim, ¿com ens aclarirem si afegim els 5000 treballadors?; o amb la inclusió de les dones al cens, passaria igual."
A mesura que les possibilitats tècniques avancen, s'hi poden oposar menys arguments a l'avanç de la democràcia, siga política o lingüística, si més no els arguments que s'oposen s'han de reduir a qüestions ètiques (polítiques), no tècniques.
Una abraçada.

11:04 p. m., d’abril 29, 2006  
Anonymous Anònim diu...

Ignasi,

enhorabona per la teua entrada tan directa al món dels blogs. Internet és un mitjà que mostra clarament que els projectes més interessants són els projectes compartits. Amb el teu blog "Antiprovincianisme", hi ha un nou espai de refexió, de crítica i autocrítica, de diàleg i debat, d'estimul al pensament i, supose que també a l'acció.

No podíem restar al marge dels canvis que viu la nostra societat. Diuen que la nostra societat és la societat de la informació. I tots sabem que la informació no és sinònim de coneixement, però així i tot Internet pot ser perfectament un bon vehícle per a la reflexió seriosa. Molt més quan una de les poques coses que sembla que estan globalitzant-se és el pensament, un únic pensament, el pensament únic és un dels símptomes més descriptius de la nostra societat. En un context com aquest, en que els diaris i els periodistes que s'atreveixen a pensar per si soles corren el perill de ser clausurats per ordre judicial, Internet pot acabar convertint-se en un refugi per al pensament lliure i independent.

Felip Pastor

11:19 a. m., de maig 01, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home