Baraka
I ara què? Són les 18.58 i en l'últim informatiu radiofònic donaven 34 morts en l'accident del metro de València. Els responsables polítics del PP valencià no barallaven cap causa de l'accident. I ara què? ¿Haurem d'esperar a demà per tal que els opinadors de Madrid, des de la mateixa capital o des de la premsa de "provincias", li traguen suc a la notícia? Supose que uns diran que la culpa la té el govern del PSOE i els altres l'oposició del PP. Potser també se'n facen altres lectures de la notícia, un poc menys infantils. En qualsevol cas, s'ho miraran molt, perquè esdeveniments com el de hui a València poden fer un cabàs de vots segons bufe el vent. Però haurem d'esperar a demà. ¿O ens arriscarem a dir-ne la nostra, tot i que serà de categoria provinciana? En fi...
Els bruixots de la tribu, els elegits dels déus o els sants més miraculosos sempre han dut el regal de la sort allà on han anat. Allò que a no molt més de mil quilòmetres de València, en terres marroquines, en diuen "baraka". Si més no això conten les llegendes, les fantasies populars, el desig de fets favorables. La realitat deu ser una altra. O almenys no sempre la festa de la benedicció acompanya els éssers privilegiats. Nosaltres, però, no creiem en allò que s'escapa d'una mínima racionalitat. A València hem tingut la desgràcia d'un accident de metro en la primera setmana de juliol del 2006, i punt. No llançarem a cap foguera qui vulga creure altres coses: no és el nostre tarannà, ni ara ni mai. En tot cas, negarem que siga una qüestió de falta de baraka fets com que cada minut muiga un xiquet al món per culpa de la fam o per falta d'assistència; o negarem que siga falta de baraka els milions de sidosos que s'escampen sobretot pels territoris més pobres del planeta; o negarem... Sí, negarem que si fets d'eixe calibre passen al món, mentre la resta ho permetem d'una manera o altra, resulta impossible fonamentar cap moral creïble. Negarem amb raons, encara que altres utilitzen les creences per a decidir sobre el món, inclús quan no tenen al seu favor gens de baraka.
Els bruixots de la tribu, els elegits dels déus o els sants més miraculosos sempre han dut el regal de la sort allà on han anat. Allò que a no molt més de mil quilòmetres de València, en terres marroquines, en diuen "baraka". Si més no això conten les llegendes, les fantasies populars, el desig de fets favorables. La realitat deu ser una altra. O almenys no sempre la festa de la benedicció acompanya els éssers privilegiats. Nosaltres, però, no creiem en allò que s'escapa d'una mínima racionalitat. A València hem tingut la desgràcia d'un accident de metro en la primera setmana de juliol del 2006, i punt. No llançarem a cap foguera qui vulga creure altres coses: no és el nostre tarannà, ni ara ni mai. En tot cas, negarem que siga una qüestió de falta de baraka fets com que cada minut muiga un xiquet al món per culpa de la fam o per falta d'assistència; o negarem que siga falta de baraka els milions de sidosos que s'escampen sobretot pels territoris més pobres del planeta; o negarem... Sí, negarem que si fets d'eixe calibre passen al món, mentre la resta ho permetem d'una manera o altra, resulta impossible fonamentar cap moral creïble. Negarem amb raons, encara que altres utilitzen les creences per a decidir sobre el món, inclús quan no tenen al seu favor gens de baraka.
Enviat per ignasi mora a les 17:01
1 Comentaris:
Estic convençut, amb Kant, que és possible una moral universal, és a dir, raonada. O el que és el mateix, que hi ha mal absolut, un mal que és mal siga on siga que es produisca, siga quina siga la cultura que hi visca. I que eixe mal és pot demostrar amb argumentacions racionals. En definitiva, que la moral no és superstició.
Gràcies pel text, Ignasi.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home