Al Mondúver

Si al final el dia 25 d'abril clausuren el senyal de TV3 al Mondúver i la gent hi oposa resistència, jo també pujaré a la muntanya de la Safor. No ho faré per vore la televisió catalana, ja que fa més de vint anys que tinc el sant costum de no tindre televisor a casa. Ho faré perquè arriba un moment en què s'ha de dir prou, s'ha acabat el cafetí! I eixe moment ha arribat amb el nou intent de tancar TV3 al País Valencià. Vam deixar que PP i PSOE s'aliaren contra els valencians amb un primer i un segon estatuts de tercera, amb una televisió inqualificable com Canal 9, amb una voluntat decidida d'ofegar-nos a poc a poc, entre altre ressorts tancant TV3.
El problema és que hem callat, acatxat el cap, engolit el que mai hauríem d'haver engolit. I "ells" s'han fet forts, s'han envalentonat, i han contaminat d'eixe esperit a la gent més primària. Hui mateix, en un bar d'un poble perdut, de boca de tres o quatre llauradors davant de la tele que emetia Canal 9, he hagut de sentir les bestieses de rigor, sense cap complex, amos i senyors de la dialèctica social. I he callat, com sempre. Però cal començar a parlar, i pujar al Mondúver el 25 d'abril. Potser el PP vol això, un cert soroll per a criminalitzar-nos. Però si en som molts, si perdem la por davant la jugada popular d'arreplegar uns vots miserables de l'extrema dreta a costa de tancar TV3, en el nostre país pot començar una nova època.