Exèrcit? No, gràcies

Supose que el Compromís pel País Valencià no dubtarà ni un moment que la gent jove i, més encara, la universitària, els ha de votar en les pròximes eleccions, perquè la gent jove hi serà decisiva. Però també no deu dubtar el Compromís que la joventut en general no creu en la política, passa de la política. I s'entén. Si no és (la política) un cabàs de mentides i la més putrefacta de les demagògies, és un cabàs de paraules i pocs fets que signifiquen un canvi de veritat. Per exemple, la gent jove, que tenen la sort de no haver de fer la mili, no acaba de comprendre per a què volem un exèrcit, un exèrcit a més a més de tercera categoria. Un exèrcit a més a més que, almenys en part, podria actuar desmilitaritzat, sense armes, en un sentit ampli de protecció civil: en apagar incendis, ajuda en catàstrofes, atenció ciutadana... És evident que això no es podria aconseguir de hui per a demà. Però la supressió de la mili també va necessitar de molta insumissió, de molta protesta. I el Compromís podria iniciar un procés pel cantó de la supressió de l'exèrcit, que ben mirat només ens du complicacions o una despesa pressupostària innecessària. O no? Des del punt de vista del pensament no viciat de la gent jove, la proposta seria molt ben rebuda, n'estic convençut, tot i que els sectors més "realistes" i "nacionalistes" (espanyols) es posarien les mans al cap, cosa que augmentaria l'atracció de la proposta.