dimarts, de març 27, 2007

Un article contundent sobre TV3

Em faig meu l'article de Salvador Vila i Sarch, que és d'una claredat absoluta pel que fa al problema de TV3.

dimarts, 27 de març de 2007
DIUMENGE, 25/03/2007 - 14:00h
"Manifestacions per TV3, no gràcies"
Article de Salvador Vila i Sarch, tècnic electrònic, exresponsable del gabinet d'assessorament tècnic d'ACPV a la Safor i membre d'Amics de TV3
Han estat diverses les ocasions en que els governs estatal i autonòmic han intentat esborrar del mapa valencià les emissions dels canals de Televisió de Catalunya. També han estat grans els esforços realitzats des d'Amics de TV3, que vam començar venent bons d'ajut a 1.000 pessetes per instal·lar tres grans repetidors el més aprop com ha estat possible a les ciutats de Castelló, València i Alacant.
L'esforç particular per rebre el senyal de TV3 Després, vam intentar convèncer els ajuntaments de ciutats mitjanes de la conveniència d'instal·lar repetidors. Allà on el trellat no arribava, arribaven els diners de les quotes extraordinàries sol·licitades de tant en tant per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) als socis i les sòcies. Així, al voltant dels tres grans emissors, es va anar creant una xarxa que, finalment, amb el repetidor de la Marina Baixa –si no recorde malament–, va possibilitar captar TV3 en la totalitat del territori valencià. Paral·lelament a aquest procés, la població adaptava les instal·lacions de les antenes receptores. Els tècnics tenien de sobte molt de treball i, amb una mitjana d'unes 10.000 pessetes, les llars valencianes ens apuntàvem a rebre aquestes fresques imatges que venien del nord. TV3 era jove, moderna, divertida, atractiva, televisava futbol, tennis, el París-Dakar i la famosa sèrie americana Dallas. Recorde que a tothom li provocava un somriure vore de sobte a J. R. parlant en català. El ja desaparegut Antoni Castejon va inventar l'animació de les fotos del Meteosat i Mari Pau Huget era presentadora de continuïtat. Tot anava sobre rodes, valencians i valencianes podíem vore i entendre la tele en català, feta a Barcelona, i sense traducció simultània. Al poble li va caure la bena dels ulls i va descobrir que darrere del problema lingüístic hi havia un problema polític. Un problema que els nostres governants en compte de solucionar, intentaven utilitzar en benefici propi i partidista, a base d'enganyar el poble. Canal nou per tapar TV3 El govern socialista de Lerma s'havia manifestat contrari a crear una televisió autonòmica, proposta que els populars, aleshores a l'oposició, sí que recolzaven. L'índex d’audiència de TV3 era tan alt i les contradiccions lingüístiques tan grosses, que es van posar ràpidament a crear Canal 9. I si la tele valenciana es creava per tapar a la catalana, quina era la millor manera? Ocupar les freqüències de TV3. Al cap i a la fi, Canal 9 era legal i l'altra no. Així, emparats per la Patent de Corsari que els donava el ministeri socialista d’aquell moment, un calorós dia d'agost les víctimes innocents li donàrem al botó del comandament per vore TV3 i ens apareguè amenaçadora la carta d'ajust de Canal 9. Des d'aleshores la persecució ha estat contínua, cada vegada que han aparegut noves cadenes han obligat a ACPV a canviar de freqüència, i cada vegada la població s'ha gastat els diners per adaptar l'antena receptora. Emetre en digital com a últim recurs L'última persecució ha estat la més embrollada de totes. De les dues cadenes del UHF que ocupava TV3, casualitats de la vida, li'n van donar una a La Sexta. ACPV, conscient del canvi que anava a produir-se, va adaptar l'única freqüència de la que disposava per emetre en TDT. I, la venda de receptors de TDT s'ha multiplicat. La població ha deixat de nou una clara evidència de la voluntat de disposar de TV3 a les llars del País Valencià. Dóna igual que mane el PP o el PSOE, TV3 és la il·legal, la proscrita i, per acabar amb ella, són capaços de qualsevol cosa, fins i tot de tallar la corrent elèctrica, com ja va fer el PP al repetidor del Montdúver. En aquella ocasió la gent va eixir al carrer i es va organitzar una manifestació a Gandia com mai s'havia vist. A l'endemà, la premsa se'n va fer el ressò que era d'esperar. La gran notícia, la presència a primera fila de l'aleshores alcaldessa Pepa Frau. Els altres polítics que també encapçalaven la manifestació ni els van anomenar. La indignació del PSOE Evidentment la participació d'una alcaldessa del PSOE era notícia, el seu partit també s'havia caracteritzat per perseguir TV3, només que en aquesta ocasió estava l'oposició. Manava –i a hores d'ara encara mana- el PP. Alguns membres destacats d'aquest partit també confessaven estar indignats, encara que com era d'esperar no hi van anar a la manifestació. Serà legal l'emissió de TV3 algun dia al País Valencià? Malauradament crec que no, perquè, al cap i a la fi, ajuda a dividir la població en dos bàndols, els bons i els dolents, el PSOE i el PP (o a l'inrevés?). Estic fart de les tàctiques dels partits majoritaris que persegueixen imposar-nos un model de societat americanitzat. Ara, si els del PSOE volen ser els bons de la pel·lícula que façen per legalitzar la TV3, i no caldrà fer cap manifestació. Salvador Vila i Sarch Tècnic electrònic, exresponsable del gabinet d'assessorament tècnic d'ACPV a la Safor i membre d'Amics de TV3 des dels orígens

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Lligams:

Crear un enllaç

<< Home