Tres enquestes

En un diari provincial va aparéixer el 21 de gener passat l’última enquesta sobre el panorama polític valencià. Segons rumors, un altre diari provincial havia de publicar-ne una altra que, no deu ser per casualitat, oferia uns resultats pareguts a la primera. És a dir, el caldo concentrat de les dos era que el PP perdia la majoria absoluta al Parlament valencià en maig pròxim. Però la segona va desaparéixer, millor dit, a suggerència de qui vostés es poden imaginar, no va aparéixer. En canvi, els populars s’afanyaren a dir que ells en tenien una tercera en què arrasaven, per descomptat.
L’episodi de les enquestes deixa molta molla per a la reflexió. És una evidència que la locomotora de la política du enganxats els vagons dels mitjans de comunicació, així com dels negocis, del món financer, de la justícia, de certes sectes o grups de pressió, a més a més de tot el personal desviat cap a una opció o altra. !Qualsevol se la juga amb un comboi d’eixa envergadura! S’entén que el més pintat es resigne a ser part humil de la comitiva d’un partit i renuncie a publicar una enquesta més o menys: !se’n fan tantes, al cap i a la fi!
Com diu la professora Siri Watmann, no hi ha ones mediàtiques més penetrants que el boca a boca. A hores d’ara no cal explicar a cap líder d’opinió o aficionat a la xafarderia política això de les tres enquestes, ni les conseqüències que presagien per al pròxim 27 de maig: ho saben i ho conten de sobra. Si jo fóra els del PP, anul·lava les enquestes d’ací a les eleccions. No he dit cap temeritat, sempre hi ha eixides justificables en el laberint ocult de la política. I no seria gens desgavellada la de bombardejar amb enquestes reparadores les expectatives que les tres últimes han despertat.
(A partir del present article, en publicaré periòdicament en el meu blog, un espai de llibertat garantit).