El nacionalisme enfollidor

No entenc com els sectors intel·lectuals i de l'ensenyament en general tenen tanta confiança en la racionalitat de les persones. La persona, ser nacional? A vegades, les paraules em fan la impressió que ens cauen damunt com si foren pilotes i ixen disparades cap a la direcció més insospitada, com el sentit de les paraules.

Hi ha qüestions, però, en què la gent s'entén, que no vol dir que hi estiga d'acord, i n'estira un acordió de matisacions i tot, com en el futbol, per exemple.

En l'aspecte ideològic, la incomprensió pot semblar de pedra de marbre. Sobretot si hi apareix el sentiment nacional o de pertinença a una comunitat, que, com tothom sap, és un sentiment universal i que provoca una adrelanina desbordant, que fa transtonar fins i tot aquell que semblava tan racional i racionalista. L'experiència ens en dóna sovint moltes proves, per desgràcia.

Si se sent una mica potent, el nacionalisme és sempre expansiu. L'espanyol ho és i ho ha sigut durant els últims segles. Per tant, ha procurat tots els mecanismes i maniobres per tal d'anul·lar qualsevol actuació que anara contra la seua expansió, segles i segles enyorada. Els valencians en sabem alguna cosa, des de la compra i concentració de l'aristocràcia autòctona, el decret de Nova Planta i la seua continuació fins a la destrucció de l'ànima valenciana.

En aquests moments, lluny, a una distància remota d'una Espanya plural, l'estratègia del nacionalisme espanyol passa per la forta implantació de la ideologia, una mica caduca i gens projectable en una societat de consum com la nostra, de l'esquerra i de la dreta, del biparatidisme. Amb això, les forces espanyoles es reparteixen les dues parts de la mateixa pàtria i en garanteixen la permanença.

Per descomptat que aquesta ideologia rància no ens convé gens ni mica als que no volem viure en una Espanya nacionalment única. Amb tot, ens hem d'afanyar perquè a poc a poc van imposant-la. La nostra ideologia no pot ser una altra que la de la llibertat dels pobles, on les dues parts són la centralista i la perifèrica pluricentral. Com menys tinguem en compte i desprestigiem com es mereix l'altra ideologia, no farem res més que el que fan els seus promotors en contra de la nostra. Els dos eixos?, que diuen quan no els queda més remei. Ni cas. Nosaltres a la nostra. Perquè en això ens va la nostra llibertat com a poble, cosa que afecta la nostra constitució sancera com a persones.