I els escriptors?

En el punt 14 del pacte de bones intencions entre EU i BLOC, adquereixen un "Compromís amb la cultura, els creadors i distribuïdors de música, cinema, arts plàstiques, tot garantint la seua independència i finançament públic per a la promoció de grups i artistes emergents. Reorientació de la ràdio i televisió públiques del País Valencià perquè siguen íntegrament en valencià, transparents, democràtiques i espai de promoció de la nostra cultura". I els escriptors què? Se'm pot titlar de susceptible, perquè "cultura" comprén també el ram dels lletraferits. De totes maneres, aprofite l'ocasió per a dir quatre coses sobre la tasca i el relleu dels escriptors en el context de la cultura valenciana. En primer lloc, els escriptors estan en la primera trinxera defensiva de la nostra llengua. La llengua és el seu instrument de treball exclusiu. I ells són l'ànima (si més no l'escrita) de la l'imaginari col·lectiu. Ningú com l'escriptor valencià està compromés amb el país. Conseqüentment, l'escriptor valencià és qui més rep les influències negatives de la societat valenciana i, es especial, dels seus polítics. La suplantació per l'escriptor castellà és sistemàtica, tant pel que fa a la consideració i promoció dels seus llibres, com per totes aquelles pràctiques laborals a què els escriptors en general es veuen abocats a exercir. A més a més, l'escriptor valencià està condemnat a l'ostracisme, al silenciament metòdic per part dels mitjans de comunicació de masses. Per tant, pregaria als polítics que no són còmplices de la maniobra d'anar liquidant el sector lletraferit en la llengua pròpia del país que fins i tot en els nivells més formals no els oblidaren mai.