¿De quin nacionalisme m'acusen (perquè ser nacionalista sembla una acusació, tot i que el sentit de pertinença col·lectiu i nacional és universal) si jo no permetria ni un sol assassinat a canvi de no perdre un pam del meu suposat territori nacional? ¿Com és que no tindria cap inconvenient fins i tot que ens llevaren tantes comarques del sud valencià com volgueren, incloent-hi la formació de l'"Alicantón", amb procés d'autodeterminació o sense, per tal d'evitar una sola mort? Si per a mi una vida, qualsevol vida, està molt per damunt de la conservació de qualsevol territori "nacional", ¿per què volen acusar-me de nacionalista? Reconec que em sent d'un territori, el valencià, i tinc com a pàtria la meua llengua. Però em resulta indigerible que alguns s'estimen més un tros de territori "nacional" que una sèrie de vides humanes. Inclús que s'estimen més l'assassinat de tantes persones com calga que perdre unes eleccions. O que quan intenten parar el crim no siga res més que per a vendre-ho a la societat i guanyar vots, no per a salvar vides humanes. I és que passa que hi ha una tergiversació del concepte "nacionalista". Hi ha els qui podríem acceptar que ens digueren nacionalistes sempre que el nostre sentiment de pertinença no provocara o disculpara cap violència contra qualsevol persona i hi ha els qui són nacionalistes coste les vides humanes que coste, i que a pesar del seu nacionalisme exacerbat i podríem dir que criminal, intenten amagar que són uns nacionalistes de cap a peus i en el pìtjor sentit del terme. El llenguatge i el sistema de poder psicològicomediàtic són així de perversos.