Darrere de la bomba d'ETA

Què hi ha darrere de la bomba d'ETA a Barajas? No sé si darrere o davant, hi ha un soroll mediàtic descomunal i arrasador de qualsevol altre discurs que no siga el de la dialèctica espanyola. Uns deuen haver respirat a fons: per fi!, s'hauran dit, pensàvem que no ho trèiem. Els altres s'afanyen a desfer el camí, ja que resulta molt difícil penjar-se una medalla, sobretot si els companys de viatge els l'envegen i procuraran, per tant, que no l'obtinguen. I, ben mirat, ni als uns ni als altres els convé que els nacionalismes perifèrics foren un niu de pau. El nacionalisme espanyol es va imposar amb una bona dosi de sang, però això no cal ni mencionar-ho. Millor dit, ni tan sols s'ha de mencionar el concepte del nacionalisme espanyol, perquè això s'imposa cada dia, i tan contents. I ningú obri la boca. Perquè als desgraciats nacionalistes perifèrics, aquells que estan sotmesos al genocidi diari de la seua identitat, els fan por les bombes i, molt més encara, la sang innocent. Callen i atorguen a la iniciativa espanyola, al soroll descomunal i aniquilador fins i tot de qualsevol matís: tots quadrats a dir que estem contra la violència, la violència etarra, per descomptat, faltaria més! I, per altra part, el nostre nacionalisme és tan tebi que no permetríem, de fet no permetem ni una sola mort per a recuperar la nostra terra, ens faria fàstic obtindre cap dels nostres drets perduts amb sang innocent. Altres, però, han tingut i tenen el dret de fer el que calga per un pam del que creuen el seu territori nacional. Sempre hi ha hagut una diferència abismal entre la sang vessada pels assassins i la sang vessada pels patriotes. Hi ha pàtries que mereixen tanta sang vessada i glorificada com calga. D'altres no es poden permetre ni un referèndum d'autodeterminació, encara que se sàpia que el perdrien com a pàtria. Perquè a vegades el colonialisme no cal exercir-lo amb les armes, sinó amb la iniciativa incontestable i silenciadora del soroll mediàtic, més potent que qualsevol bomba.