El fracàs de l'administració espanyola
En l'última aportació del blog de Rafa Castelló em sobta una frase: "Les dades més recents disponibles són les del Padró a l’1 de gener de 2006, o siga fa un any". Em sobta que en l'era tecnològica digital que vivim, anem endarrerits un any sancer pel que fa a unes dades que podrien oferir-se a l'interessat al dia. Però és evident que no estem més que davant d'una anècdota que ens pot dur a reflexionar sobre l'administració espanyola en general, inclòs el refillol de l'autonòmica, feta a imatge i semblança de la de Madrid i Castella. No cal dir que tots hem patit i patim la ineficàcia i lentitud extremes d'eixa administració. Ben mirat, un dels grans fracassos de l'Estat espanyol és el model tan lamentable de la seua administració. Fracàs històric, si atenem els sarcasmes de l'escriptor i articulista Mariano José de Larra, un madrileny de principis de segle XIX. I potser eixe fracàs és degut en part a l'intent d'uniformització d'unes terres i unes gents diferents. Potser també podríem intuir que la voluntat de mantindre una capital enmig de l'estepa castellana requeria fer molts favors, molt de clientelisme, encara que fóra a base de persones que no sapieren fer l'o amb un canut. Haurien de ser els historiadors i d'altres professionals de les ciències socials els qui estudiaren la qüestió. Ara bé, hi ha un fet clar: tampoc l'exportació al nostre país de l'administració espanyola ens convé als valencians. Mentre a l'hora d'obtindre unes dades que seria elemental dispondre-les al dia anem endarrerits un any, hauríem d'exigir i/o aconseguir la llibertat d'organitzar-nos la nostra pròpia administració, tot i que ja sabem que les llibertats com a poble autònom i capaç de governar-se segons els seus criteris i habilitats ens les van prendre enguany farà tres-cents anys, i no amb mètodes pacífics precisament.
Enviat per ignasi mora a les 18:30
4 Comentaris:
Si el fracàs de al guerra de Cuba va fer que l'estat espanyol toques terra, l'èxit de l'operació de Perejil va confirmar que avui l'estat espanyol és un estat modern, eficaç i homologable a qualsevol altre estat europeu.
Les dades que no tenen, com ara les balances fiscals,no s'ensenyen voluntariament.
L'Espanya carca ha passat a la història i ara ens enfrontem a un estat amb tots els recursos, una maquina polítia ben greixada però que continua mirant-se la perifèria des del centre.
Marc,
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Ignasi, la dada que jo done la facilita el Instituto Nacional de Estadística, també conegut com a INE, (no cal ni dir 'nacional' de quina nació, veritat?). I jo que em dedique, per professió, a estes coses, ja balle en un peu per disposar de les dades amb només un any d'endarreriment. Què et sembla? No fa tant, les dades que treballàvem hui eren les de feia cinc anys.
Però resulta que si consultes el Portal Estadístico de la Generalitat Valenciana (des de http://www.ive.es/ per defecte entres en castellà, sí: després pots passar-te al valencià), aleshores el retard en les dades demogràfiques no arriba als cinc anys, però és superior al de l'INE.
Els estudiants de tercer de Sociologia, a l'assignatura 'Estructura social del País Valencià' han de treballar amb dades, i escriuen treballs, articles pre-professionals i tot, i al·lucinen quan visiten la pàgina web estadística de la Generalitat Valenciana. I m'ho diuen: no s'ho poden creure, que les dades més recents del País Valencià tinguen que anar a buscar-les al Instituto Nacional de Estadística, sí, el d'Espanya, per què el servidor estadístic del País Valencià, el de la Generalitat, no disposa dels recursos per generar les seues dades i en depén de Madrid.
Què et sembla, Ignasi, amic meu? Exemples de provincianisme al País Valencià, per un tub.
Responc ací el teu comentari al meu blog, així em garantisc que el veus. Val?
Tens més raó que un sant. Això és el que vull dir quan dic que "la societat ha de tindre previsió". Que van arribant persones d'arreu del món, moltes, a més a més, i ací fem com si res no passara. I au, passe i vorà el pisset. Ja ho diu Jorge Galindo, al comentari que em fa: que els romanessos presenten candidatures locals pròpies.
I després vaig i llisc que al Parlament Europeu, l'entrada de Romania ha permés la formació d'un grup parlamentari d'extrema-dreta al que li faltaven alguns diputats, que ha aportat un nou partit romanés.
I això no vol dir alçar tanques, com fa Espanya a la seua frontera sud, sinó establir criteris. Criteris amb seny democràtic, però criteris.
Administració ineficaç i moltes vegades inútil, crea noves castes socials que es mouen al compàs d'una mamella gegant (com la que ens ensenyà el mestre W. Allen)que els dona cales i dorm els esforços de revolta.
Este País dins la caixa d'Espanya li seguiex el joc amb "pseudointents" d'administració pròpia i mira per on la poca que donen repeteix el mateix error de sempre. No perdre l'objectiu de mirar i sucar el mugró gegant.
Necessitem un nou sistema per un nou País.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home