Al Mondúver

Si al final el dia 25 d'abril clausuren el senyal de TV3 al Mondúver i la gent hi oposa resistència, jo també pujaré a la muntanya de la Safor. No ho faré per vore la televisió catalana, ja que fa més de vint anys que tinc el sant costum de no tindre televisor a casa. Ho faré perquè arriba un moment en què s'ha de dir prou, s'ha acabat el cafetí! I eixe moment ha arribat amb el nou intent de tancar TV3 al País Valencià. Vam deixar que PP i PSOE s'aliaren contra els valencians amb un primer i un segon estatuts de tercera, amb una televisió inqualificable com Canal 9, amb una voluntat decidida d'ofegar-nos a poc a poc, entre altre ressorts tancant TV3.
El problema és que hem callat, acatxat el cap, engolit el que mai hauríem d'haver engolit. I "ells" s'han fet forts, s'han envalentonat, i han contaminat d'eixe esperit a la gent més primària. Hui mateix, en un bar d'un poble perdut, de boca de tres o quatre llauradors davant de la tele que emetia Canal 9, he hagut de sentir les bestieses de rigor, sense cap complex, amos i senyors de la dialèctica social. I he callat, com sempre. Però cal començar a parlar, i pujar al Mondúver el 25 d'abril. Potser el PP vol això, un cert soroll per a criminalitzar-nos. Però si en som molts, si perdem la por davant la jugada popular d'arreplegar uns vots miserables de l'extrema dreta a costa de tancar TV3, en el nostre país pot començar una nova època.

Exèrcit? No, gràcies

Supose que el Compromís pel País Valencià no dubtarà ni un moment que la gent jove i, més encara, la universitària, els ha de votar en les pròximes eleccions, perquè la gent jove hi serà decisiva. Però també no deu dubtar el Compromís que la joventut en general no creu en la política, passa de la política. I s'entén. Si no és (la política) un cabàs de mentides i la més putrefacta de les demagògies, és un cabàs de paraules i pocs fets que signifiquen un canvi de veritat. Per exemple, la gent jove, que tenen la sort de no haver de fer la mili, no acaba de comprendre per a què volem un exèrcit, un exèrcit a més a més de tercera categoria. Un exèrcit a més a més que, almenys en part, podria actuar desmilitaritzat, sense armes, en un sentit ampli de protecció civil: en apagar incendis, ajuda en catàstrofes, atenció ciutadana... És evident que això no es podria aconseguir de hui per a demà. Però la supressió de la mili també va necessitar de molta insumissió, de molta protesta. I el Compromís podria iniciar un procés pel cantó de la supressió de l'exèrcit, que ben mirat només ens du complicacions o una despesa pressupostària innecessària. O no? Des del punt de vista del pensament no viciat de la gent jove, la proposta seria molt ben rebuda, n'estic convençut, tot i que els sectors més "realistes" i "nacionalistes" (espanyols) es posarien les mans al cap, cosa que augmentaria l'atracció de la proposta.